Es pot entrenar aquesta força mental? És una pregunta que em fan sovint. La majoria dels pilots punters del Dakar treballen amb psicòlegs. A mi no em cal. Per algun motiu? Perquè el trial ja et demana una gran força mental; has de saber suportar una pressió enorme. L’experiència de tants anys de trial m’ha anat molt bé en els moments més durs del Dakar. Vas arribar al Dakar i a l’enduro després de guanyar 13 mundials de trial... Tenia la sensació d’haver tocat sostre. el somni del Dakar, necessitava preparar-me amb competicions M’agraden els reptes, millorar, no quedar-me estancada. Volia competir contra els nois. I com que tenia RACC 51 juny 2015 d’enduro, per això vaig deixar el trial. Què ha aportat la moto a la teva vida? Absolutament tot. La meva vida gira al voltant de la moto; m’ha permès viatjar, conèixer molta gent i m’ha aportat experiències que no hauria pogut viure de cap altra manera. I sacrificis? Et perds trobades amb la família o els amics… Però el principal és haver deixat els estudis. Vaig acabar el batxillerat però seguir més enllà em va resultar impossible. Viatgem molt, entrenem tot l’any… Quan vas decidir dedicar-te seriosament a la competició? Quan vaig guanyar el Campionat d’Espanya de Trial del 2000, contra nois de la meva edat. Al principi de temporada no em contemplaven com a candidata al títol, però els vaig guanyar amb una certa comoditat, va estar bé allò. Així com el trial femení a Espanya gairebé no existeix, el nivell dels pilots nois és molt alt. El fet de guanyar-los em va fer adonar que tenia un camí. El món de la competició en moto és masculí... Totalment. Anirà canviant, però fins ara és un món sobretot d’homes. I masclista? També. Per sort, les conductes masclistes no són majoria, està canviant el xip, tot i que costa. I com es combat aquest masclisme? Amb resultats. Quan demostres que els pots guanyar, els contraris t’agafen respecte. Et deixen de considerar una noia que competeix i et converteixes en un rival. Encara falta, però com imagines la teva vida quan ja no competeixis? No hi penso, em costa d’imaginar-m’ho. M’agradaria competir un temps en cotxes i un cop retirada, mantenir alguna vinculació amb el món de la competició. La veritat, no em veig vuit hores al dia tancada en un despatx, em costaria molt treballar així. n Un #momentclaU en la meva vida? El mEu primEr Dakar, Quan vaig arribar a mEta a l’última Etapa, plorant com una magDalEna, i mira QuE Em costa, no sóc DE llàgrima fàcil. pErò vEurE com Es complia un somni DE la infància i acabava una cursa tan Dura… Em va Emocionar.
RACC_486_CAT
To see the actual publication please follow the link above