El compromís del RACC amb la gent Un tret històric diferencial del RACC és la preocupació que ha mostrat sempre per la seguretat viària, aportant les solucions al costat de la denúncia. Pocs anys després de fundar-se, el 1906, el RACC ja criticava l’estat de la carretera que duia a França i davant la inacció de les autoritats, es feia càrrec d’arranjarla i senyalitzar-la. Resulta significatiu que aquesta primera reivindicació fes referència a l’actual traçat de la N-2, fins fa poc una de les vies més perilloses de la xarxa viària catalana. L’actuació del Club el 2013, recollint el clam de les comarques de Girona i donant suport a la desviació dels camions per l’AP-7, ha contribuït a passar d’una mitjana de 15 morts per any a la N-2 a 7 morts en aquests dos anys de transvasament (3,5 anuals). Avui el problema es troba en un altre punt de la xarxa viària catalana, la N-340, on els darrers cinc anys hi ha hagut 66 morts, 17 d’ells durant el 2015, i que només en el tram d’uns 70 km a les Terres de l’Ebre ha registrat 13 víctimes mortals els últims 9 mesos. Són xifres inadmissibles. Parlem de vides humanes, de famílies, de morts i ferits greus, de drames personals que massa sovint son notícia i exigeixen una solució urgent. L’origen d’aquesta elevada sinistralitat és conegut: un ús ineficient de la xarxa. La N-340, que forma part de l’eix mediterrani que connecta Espanya amb Europa, suporta un nivell excessiu de trànsit en relació amb les seves prestacions de seguretat. Un problema que s’ha agreujat els últims anys quan la crisi ha incrementat la seva intensitat de trànsit, sobretot de vehicles pesants, en detriment de l’AP-7. El RACC ja fa temps que exigeix una resposta al titular de la via, el ministeri de Foment, demanant el transvasament del trànsit de camions de la N-340 a l’AP7, amb una bonificació per als peatges. Els camions no són els culpables de la sinistralitat, sinó víctimes, per això les solucions proposades han de comptar i ser beneficioses per a aquest col·lectiu. Tal com comentava fa poc Francesc- Marc Álvaro a La Vanguardia, la falta d’acció de l’Administració amb la N-340 ha resultat fins ara exasperant, ens ha deixat en mans de l’atzar i és un exemple de com el que fan (o no) els poders públics arriba a afectar el dia a dia dels ciutadans. La perillositat de la N-340 ha mogut el RACC a llançar una campanya impactant als principals diaris del país el 10 de setembre, publicant un comunicat clar i contundent –el teniu a la pàgina anterior– acompanyat d’una iniciativa a les xarxes socials amb el hastag #N340SenseAccidents. La campanya és un exemple de la vocació de servei del RACC, una entitat que ajuda els seus socis en el dia a dia, que es posa al servei de la societat i assumeix el compromís d’impulsar solucions als problemes influint en els poders públics. No estarem satisfets fins que les morts a la N-340 siguin zero. Mentrestant, la campanya del RACC i les accions empreses pel territori estan començant a donar els seus fruits, i al tancament de l’edició d’aquesta revista, Foment ja planteja possibles bonificacions als camions com una mesura immediata. Davant qualsevol problema greu, l’Administració trobarà sempre en el RACC màxim rigor, màxima col·laboració, màxima exigència. n mentre no es desdobli la N-340, cal desviar ja els camioNs per l'ap-7 el resUltAt de No preNdre decisioNs ho deixA tot eN maNs de l'aTZar l'AdministrACiÓ trobArÀ semPre en el rACC mÀXim riGor, mÀXima col·laBoraciÓ, mÀXima eXiGÈNcia josep mateu President del RACC RACC 5 octubre 2015 EditoRiAl
RACC_487_CAT
To see the actual publication please follow the link above