Page 8

RACC_490_CAT

socis racc RACC 8 juny 2016 de Bergerac, per exemple, dins de cada vers hi ha nou anotacions de tons, volums, pauses… És a dir, que els més de 2.000 versos es multipliquen. Què t’enamora d’un paper per agafar lo?_ El tipus de projecte i l’instint. Sóc molt “primitiu”: si rebo el paper i al cap de mitja hora el començo a dir en veu alta, és perquè tinc necessitat de treballar-hi. Dalt de l’escenari tot es despulla, sigui bo o dolent. Què sents?_ Has d’estar per set o vuit coses alhora. Per exemple, pots interpretar molt bé però si no estàs sota el llum correcte a l’escenari, no se’t veu. La sensació de risc és inherent a la meva feina. Tota obra té un missatge?_ Tota paraula escrita o dita té missatge, i tota obra és política en el sentit de polis, de societat. El vodevil més simple de portes que s’obren i es tanquen t’està dient que la minyona s’entén amb l’amo, i la dona de l’amo li posa les banyes amb no sé qui… Les noves tecnologies han potenciat un teatre més transgressor?_ Per mi tot és el mateix; un personatge explicant històries. Segueix sent el text i l’actor._ Sí. No existeix teatre sense almenys dos espectadors davant d’un actor interpretant una història que no és real, però els dos espectadors (que ho saben) juguen a creure’s que sí que és veritat. El triangle es tanca amb el text, sigui amb imatges làser o amb una sola espelma a l’escenari. El teatre està en crisi?_ El teatre sempre està en crisi perquè és un element crític. En els últims anys se li ha sumat la crisi econòmica, però en realitat hi ha gent que creu que el teatre no és un bé ni una prioritat per a la societat, i el retallen per eliminar el missatge. A Victòria, al TNC, revius la vaga dels tramvies a Barcelona. Abans, a la gent li pujaven el preu del pa o el bitllet i sortia al carrer. Ha canviat?_ Ara també sortim, i més que haurem de sortir! Victòria és molt bona obra per reflexionar sobre el món en què vivim. Parla sobre la por: continuem tenint-ne? De quines eines disposem ara per lluitar contra la por? T’agrada fer de dolent amb el Claudi a La Riera?_ Després d’El cor de la ciutat, una sèrie molt costumista sobre els barris, aquesta ha entrat en una dinàmica fantàstica amb l’espectador: un dia en mates un i l’endemà estàs fent un cafè amb la seva germana… Per un #MOMENTCLAu va ser entrar a l’institut del teatre. volia ser actor professional. el teatre sempre està en crisi com a element CríTiC, i ara se li ha sumat la crisi econòmica.


RACC_490_CAT
To see the actual publication please follow the link above