Page 6

RACC_493_CAT

SOCIS RACC L’actriu i sòcia del RACC Emma Vilarasau torna al teatre protagonitzant La Mare, una obra intimista que fa un passeig pels racons de l’edat, la memòria i, sobretot, la soledat. Un personatge que li permet esmicolar la part més profunda de l’ésser humà i confirmar que “els directors més bons són els qui coneixen a fons com són les persones”. fotos: jordi bernabé. agraïments: cccb. Vas començar a fer teatre amateur a Sant Cugat del Vallès. Per què, actriu?_ Vaig tenir una adolescència difícil. Amb molts complexos, em sentia lletja, estava molt rebotada i volia trencar amb tot. Una cosa que, d’altra banda, també és pròpia de l’edat. Fer teatre em va ajudar. De cop i volta, l’estona que era allà deixava de ser aquella noia que no suportava. Jo vaig trobar el teatre o ell em va trobar a mi. Crec que va ser un encontre mutu. Ara, la teva carrera professional és el somni de qualsevol que s’hi vulgui dedicar?_ Sí, sí… He tingut molta sort. Ha estat només una qüestió de sort o de treball dur?_ He treballat dur, però també és cert que hi ha una qüestió de sort a totes les vides humanes, no només a la dels actors. Després, hi ha la resistència i molta feina al darrere. Els actors ho teniu més complicat abans o ara?_ (riu) Quan vaig començar també ho teníem complicat, hi havia pocs teatres professionals, ni tan sols existia TV3. Ens dedicàvem a això perquè teníem el Lliure. Però poca cosa més. Ara hi ha més oferta. Però cada any surten molts nois i noies d’escoles de teatre. I penses: no hi ha feina per a tothom... Així, quin consell donaries als joves que comencen?_ Que estudiïn cant, dansa, perquè ara tot és molt competitiu. Que es preparin molt i que no defallei- EMMA VILARASAU “EL TEATRE ÉS EXIGENT PERQUÈ ÉS UNA FEINA DE DETALL, S’HI HA DE FILAR MOLT PRIM” Per Marta Bach Arús ➞ RACC 6 març 2017


RACC_493_CAT
To see the actual publication please follow the link above